Estirant els fils de la memòria hem realitzat aquest mural situat en la Comunitat de pescadors del port de Catarroja.
Quan l'ajuntament em va encomanar aquest encàrrec vam estar d'acord en la importància de reivindicar el valor històric, cultural, ecològic i identitari del port i de les seues séquies i marjals que moren a l'Albufera de València.
Amb aquest objectiu vaig dissenyar un mural cantoner diferenciat en dues parts, els elements que conformen la primera pintura del conjunt són:
En primer lloc, el port: El fet d'introduir una imatge del port antiga va ser una proposta del regidor d'urbanisme, aquesta forma part d'una sèrie on es retrata el port des de diferents punts de vista, concretament pertany a l'arxiu de Fototipia Thomas que es va destinar a principis del segle XX a la reproducció de postals.
Ha sigut el punt de partida de la composició, es tracta d'una imatge monocromàtica i de baixa resolució, però lluny de condicionar negativament el conjunt, ha sigut el pretext per a generar un paisatge boirós, amb cert efecte òptic que aporta un caràcter lleugerament oníric al mural, sense entrar en conflicte amb el propi paisatge del port.
Seguidament, la vela llatina: L'aposta per la preservació cultural la trobem en aquesta part, on he elegit introduir algunes barques de vela llatina, seguint l'ambient estètic que generava la postal.
La vela llatina s'enverga en una perxa anomenada antena i té forma triangular, aquest tipus de vela serveix per a navegar contra el vent sense haver de gastar rems, i es va popularitzar a la Mediterrània, donat que, els canvis constants de vents feien necessari arrimar-se a terra amb velocitat i recurrència en els temps en què encara no existien els vaixells de motor.
Actualment continua sent la modalitat persistent de vela a l'Albufera com a testimoni de la història.
Per últim, els ànecs collverds: Els ànecs aporten moviment a la composició i a més a més operen igualment com a símbol d'identitat i de biodiversitat, es tracta d'una forma de fer memòria del paratge del qual estem parlant, que ha sigut font de vida no només per a les veïnes de l'albufera, sinó per a tots els seus pobladors, entre els quals trobem un bon nombre d'espècies d'aus aquàtiques. Un exemple de convergència entre la natura i la civilització, i que en aquest cas és la marca de la casa.
En la segona part del conjunt mural trobem una composició de les arts de pesca tradicionals que ens són més pròpies. Es tracta d'una representació dels diferents aparells que es gastaven (alguns encara es gasten hui en dia) cadascú amb les seues particularitats en funció de quina era l'espècie a capturar, d'esquerra a dreta trobem: El petardo, el mono, les saltaes, el mornell, la moneta, la fitora, el gamber, el tir plà, la mornella i el rall. Tots ells pintats a color i amb una ombra projectada que ajuda a generar la sensació d'estar penjats al mateix mur.
Allunyades de la pesca intensiva, les arts de pesca tradicionals suposaven una part important en una economia d'autosuficiència d'un poble de pescadors i llauradors, mantenint l'equilibri amb un medi agraït i proveïdor com és l'Albufera. Són símbols del saber tradicional i rural, i difícilment les trobareu catalogades a algun lloc. El que són, com es fan i perquè serveixen encara és un coneixement de transmissió oral, que en el meu cas em va aplegar de la mà de Miguel Raga «el morrut» i el seu fill.
Com a indígena catarrogina i albuferenca no puc estar més contenta de la realització d'aquest projecte, amb el qual he revivat els vincles amb la vela llatina que em va transmetre el meu pare, que, com a bon catarrogí i albuferenc, quan era menuda em treia a passejar amb la seua barqueta i m'explicava els valors de la conquesta valenciana de la terra, una conquesta cap endins, amb una èpica naturalista com la de Cañas y barro.
Aquest mural forma part de la ruta de murals del municipi que podeu trobar al CaminArt.
