Aquest treball planteja la capacitat que té l'entorn per a construir la identitat de l'individu. Al llarg de les diferents propostes d'aquest projecte es reflexiona sobre com la nostra ubicació en un lloc geogràfic determinat ens defineix. Els individus d'un territori el modifiquen, el conformen, les seves activitats queden marcades sobre ell, les línies del seu trànsit el dibuixen. Les societats l’adapten a la seva comoditat, però al seu torn aquest les defineix a elles.
Per a desenvolupar-ho em serveix d'alguns recursos propis de la cartografia, de la fotografia, i la pintura. En ell es descriuen diferents elements del paisatge, de manera esbiaixada, amb la intenció de traslladar una visió d'aquest on es manifesti la mútua construcció entre l'entorn i l'individu.
Un dels motius que em porta a desenvolupar-me en aquesta temàtica és l'estètica que es desprèn de les línies que conté la geografia tant natural com artificial, conjuntament amb el paisatge resultant de la seva manifestació vertical. Les estructures fluvials, les arquitectures topogràfiques urbanes i rurals… generen unes formes, l'expressió visual apreciable de les quals en les vistes aèries, semblen repetir-se a en tots els aspectes de la naturalesa, evocant a sistemes circulatoris en els cossos dels animals o les plantes. El que em du a afinar la mirada i la sensibilitat per reconèixer-les no sols al nivell dels macropaisatges propis del tan citat gènere cartogràfic, sinó també al dels micropaisatges que es poden trobar en les parts més recòndites del paisatge tradicional.
Límit:
“1. m. Línia real o imaginària que separa dos terrenys, dos països, dos territoris.”
