Proposta expositiva per a la mostra de Produccions Artístiques i Multimèdia, PAM 18’, dins de l’àmbit de la facultat de Belles Arts de Sant Carles, amb la generació d’un objecte específic que parlava dels límits de la ciutat de Valencia i l’Horta Nord. Horta i Ciutat mostra una cartografia, perforada i suspesa en l’aire, de la Universitat Politècnica de València i l’Horta amb la que limita directament. És per això que gastem el terme límit per anomenar el nostre treball, on igual que a moltes de les nostres obres, la reflexió sobre els límits Horta/Ciutat és constant.
A la cartografia a simple percepció estètica es pot apreciar la diferencia que s’extrau de la construcció matemàtica de la universitat respecte a la execució orgànica que descriu l’Horta. Darrere de la nostra cartografia es pot entre-llegir, seguint amb el criteri d’un palimpsest, una fotografia de gran format del paisatge horitzontal que conforma la universitat.
La cartografia està ubicada de atenent a la ubicació del espai que la alberga, de forma que per la situació d’aquest espai el Sud es troba en aquest cas en la part superior i el Nord en la inferior.
La universitat, al trobar-se situada a l’esquerra del barri de Benimaclet on havíem treballat anteriorment, ens va dur a reflexionar sobre el grau de responsabilitat que aquesta tenia en fomentar el desenvolupament de la urbs sobre l’Horta i la seua conseqüent desterritorialització. Per una banda es fomenta l’expansió de la construcció d’habitatges per pobladors temporals que assisteixen a la zona universitària i que no sempre tenen una actitud propositiva cap al territori, es troben de passada i no solen implicar-se en la creació del teixit local i els agents socials. Un dels llocs succeptible de rebre aquests pobladors intermitents seria Benimaclet. Per altra banda la construcció de la universitat s’ha donat sobre el propi sòl agrari, legitimada per la hegemonia cultural de la idea de progrés on el ser-urbà i les seues pràctiques intel·lectuals universals tenen prioritat al el ser-rural i els seus sabers tradicionals locals.
En el cas de la metodologia específica d’aquest treball, després de l’anàlisi abans descrit sobre la seua problemàtica territorial, vam procedir a la busca del nostre referent cartogràfic. En aquest cas el vam extreure de un visor cartogràfic per a posteriorment vectoritzar els aspectes que en interessaven amb un programa específic de cartografia i informació geogràfica. Seguidament vam editar la nostra imatge per tal de traduir-la a un format d’arxiu adequat per a la seua impressió, donar-li el format de plantilla i adequar-la al la escala que ens interessava per a el espai expositiu que volíem ocupar.
El següent pas a realitzar era el de tornar física la nostra cartografia, per a fer-ho vam decidir emprar el recurs d’un plotter de tall. Per a instal·lar la cartografia i que es gaudira millor de l’efecte de espacialitat que generen els buit del retall del paper vam triar fer-ho de forma suspesa en l’aire, amb l’ús d’un filferro tens i unes pinces que subjectaven el paper al filferro. Per altra banda vam realitzar una fotografia panoràmica de gran format i es va procedir a la seua instal·lació en la paret situada al darrere de la cartografia.
