Aquest mural es troba enmarcat dins del context de la Mostra de Produccions Artístiques i Multimèdia, PAM 2019', de la Facultat de Belles Arts de València, UPV, on es va obrir una convocatòria per a la realització d'un mural subvencionat per Liquitex White Walls: Un proyecto TFAC al vestíbul d'aquesta facultat en la qual vam ser seleccionades.
Es tracta d'una cartografia de l'Horta de València al complet on se superposen els diferents estadis que ha patit al llarg del progrés en la història. Els punts cardinals no responen al criteri del nord en la part superior propi d'aquesta disciplina, la cartografia s'ubica prenent com a referent la ubicació en l'espai del lloc de la intervenció. Així dons el Nord es situa a la dreta de la nostra composició, on es situa el nord geogràfic de l'espai a intervindre, i per la naturalesa del nostre sistema de lectura de esquerra a dreta l'obra començara a llegir-se partint del Sud.
Les tonalitats roges predominen en la composició i s'han gastat per a representar tots aquells llocs que contenen o contenien espais hortícoles, com una mena de metàfora sobre la ferida de l'Horta. La ciutat apareix dibuixada per la subtracció de potència cromàtica en les zones de color referents a l'Horta. Les àrees negres representen els espais d'aigua, cosa que ens ha permés incloure en l'obra no sols l'expansió de la ciutat, sinó l'expansió del port.
L'acció pictòrica es desenvolupa en quatre fases diferenciades que corresponen a diferents períodes històrics, concretament els segles XIII, XIX, XX, XXI. Aquestes capes s'han superposat unes a altres mitjançant veladures de color, com un palimpsest que ens deixa veure en una sola imatge el que era abans i el que és ara.
Partint dels aspectes de caràcter plàstic, aquest sistema de capes diferenciades va permetre a l'espectador veure durant l'execució del mural (que es va dilatar durant dues setmanes) la progressiva evolució que ha patit el sòl, dotant al treball d'eixe caràcter performatiu que aporta la temporalitat. Un cop acabada la intervenció pictòrica l'obra funciona per si mateixa com un element estàtic, en el que es pot llegir tot el contingut semàntic gràcies a la introducció d'una llegenda on es descriu a quin període històric correspon cada tonalitat emprada.
Com a resultat del treball trobem la imatge d'una gran taca dividida i trencada que ajuda a entendre a l'espectador la realitat del nostre territori, no sols ubicant-nos millor en l'espai, sinó entenent de quina forma la ciutat s'expandeix radialment sobre l'horta, en la majoria dels casos substituint-la, però en molts altres desplaçant-la i fragmentant-la. Amb açò últim es conclou que la problemàtica de l'Horta va més enllà dels espais que han sigut destruïts, és la seua fragmentació pròpia de la construcció de grans infraestructures de comunicació allò que la fa improductiva per al conreu, portant-la al seu desús i posterior abandonament. Afavoreix l'especulació immobiliària fent que l'Horta resistent siga susceptible de ser destruïda i com a conseqüència desterritorialitzada.
A continuació diversos enllaços a vídeos d’aquest treball, des de el procés d’elaboració per part de la marca de pintures, a un anàlisi posterior que es troba a un fragment (minut 15’) del episodi 51 del programa Plaer de ma vida d’À punt Mèdia.